Dic que és un d'aquells moments que agraden, perquè que el Govern del teu país et reconegui la tasca, i que el màxim estament federatiu català com és l'UFEC et lliuri l'insignia d'argent, és per sentir-se orgullós. Aquesta tarda he tingut el plaer de lliurar-li la medalla a l'amic Alfons Molist... i això m'ha fet reflexionar....
Per superar l'ombra deixada pel bó de l'Alfons, hauré de dedicar moltes hores i treballar dur. Per dedicació no serà, però sé que tinc el llistó molt alt. Un repte difícil, però no impossible de superar.
Felicitats Alfons !!!.